dilluns, 9 de maig del 2016

Oh! Que bonic és Panamà!

 

El petit Ós i el petit Tigre son l’essència de l’amistat i 
el seu viatje a la recerca d’un lloc ideal representa 
la maduresa i l’aventura quotidiana. Un clàssic entranyable 
que desprèn humor, optimisme i innocència.






Avui han començat la Mireia Dueñas i la Carla, els hi donem la benvinguda 
al club de lectura i fem les presentacions adients.
Comencem  llegir el llibre tots plegats, desprès d´un l´altre, em parlem una bona estona i arribem a la conclussió que el petit tigre i el petit òs tornen a estar a casa seva i què no és Panamà. Però que bonic és somniar amb el que més t´agrada oi?
Els hi he preparat una sopa de lletres on surten diferents paraules de la història i entre tots les  hem busquem.




Magdalenes amb problemes

En Pau és un noi normal i corrent però està patint assetjament escolar (bullying), i no sap com afrontar-ho. Com et pots desfer d'uns nois que t'estan fent la vida impossible? Potser la clau es troba amagada en una recepta de magdalenes ...






Em comentem que aquesta història no els hi a acabat de fer el pes, perquè no els agrada això del " bullying", però tots han trobat una història per explicar referent al tema. ha estat bé de poder parlar-ne...
Aprofitant que el Pau de la història apren a fer unes magdalenes, que ell els hi diu "MAGDALENES ETS ESPECIAL AMB ESCÈNCIA DE VAINILLA", cadascú de nosaltres tambè fem una recepta nostra:
  • La Carla...... Recepta de la senyoreta Carla
  • L´Isaac........ Gelat bananense
  • El Martí....... Pastís de carn
  • La Kinga..... Magdalenes de cebra
  • i l´Asha ...... sushi de nutela  
Totes aquestes receptes tambè són especials, cadascuna d´elles té una essència diferent.

dilluns, 25 d’abril del 2016

Sant Jordi 2016


Sant Jordi 2016

Aquest dissabte a la Pobla de Mafumet hem disfrutat d' un concert-lectura amb la gent dels clubs de lectura.
Portat per Joan Reig, Sergi Esteve i les coordinadores dels clubs. Agnès Toda i Sílvia Ribé.



dilluns, 11 d’abril del 2016

El desig de la Ruby




El desig de la Ruby.  Shirin Yim, Bridges


En una antiga ciutat de la Xina viu la Ruby. Ella és diferent de totes les nenes del seu temps. Enlloc de casar-se, està decidida a anar a la universitat, com fan els nens a casa seva. Un emotiu homenatge a la independència d'esperit, inspitrat en la biografia de l'àvia de l'autora. Un retrat d'una nena que s'esforça per ser millor i d'una família que recompensa la seva perseverança i el seu valor per afrontar reptes. La Ruby adora aprendre i lluitar per tenir iguals oportunitats que els nois: amb intel·ligència, integritat i confiança en si mateixa va commoure el seu avi, el patriarca savi de la família, per a que trenqués amb la tradició. Amb il·lustracions que captiven la cultura i la vida al detall de la Xina pre-revolucionària.




Hem llegit el llibre tots plegats i a estat molt bé,a l´arribar a l´última pàgina, l´Anna a fet un crit dient
 "AAAAH, JA SÉ QUIN ÉS EL DESIG DE LA RUBY, ANAR A LA UNIVERSITAT !"
I hagut una mica de rebombori, tots parlaven a l´hora i els he fet tancar els ulls i pensar un desig.
Quan ja estaven tots mes tranquils els he donat un full on hi havia unes lletre ben extranyes, però de seguida s´han adonat que eren lletres xineses i hem escrit els noms de cadascú.
A estat divertit.




La nena que només es va poder endur una cosa. Eulàlia Canal



La Lena té un problema molt gros i no sap com sortir-se’n. Què li pot regalar a la seva àvia que compleix 100 anys? Els seus companys de classe, i també Juli, el mestre, estan disposats a donar-li un bon grapat d’idees. Entre tots trobaran una solució molt original al seu neguit.


"Això que ara us explicaré és una història que va passa de veritat. Encara que costi de creure va passar."




Aquesta vegada la història era curteta i han volgut llegir el llibre tots plegats. A estat força interessant, perquè normalment amb els grans
 no el llegim tot sencer.
N´em parlat una bona estona i em estat pensat en quina cosa ens emportariem si ens passes el mateix.
El Martí s´emportaria "el plumeta"la seva mascota, l´Isaac el seu cavall, així no es cansaria si haguès d´anar a peu, la Carla diu que 
ella prefereix pendre menjar, l´Oscar el seu gos i l´Asha diu que 
el seu coixí. A més hem estat pensat i tambè escribint al mural maneres diferents de començar i acabar una història.


















dissabte, 5 de març del 2016



 Aquest divendres 4 de març ens hem trobat els nens i nenes del club infantil de la Pobla per parlar del llibre, "Qui és la Núria?".
Ens a donat molt de sí i ens hem fet moltes preguntes... fins i tot em parlat del cromossoma 21.
Com que no hi ha ningú igual, ens hem dibuixat a nosaltres mateixos i ens hem descrit una miqueta.


                                                 QUI SÓM NOSALTRES?



QUI ÉS LA NÚRIA?

La Núria té cara de lluna i la gent, de vegades,
 s’atura a mirar-la pel carrer. A la seva escola 
fa un munt de coses divertides: pintar, cantar 
i anar en poni, que és el que a ella més li 
agrada. Però, de vegades, no tothom la comprèn,
 i llavors se sent diferent dels altres.

Text: Florence Cadier
Il·lustracions: Stéphane Girel
N. de pàgines: 32


             AQUELLA TARDOR AMB LEPRECHAUN   
                                       
Els nens i nenes del club juvenil han llegit "Aquella tardor amb Leprechaun", de 

maria lluïsa amoros i corbella 





En Bru ha de deixar casa seva per anar a viure 
a Irlanda amb la tia Àgata, una germana de làvia.
 Des del moment que hi arriba, tot canvia: 
a poc a poc es va sentint més i més atret i dominat 
pel món irreal de Leprechaun.



Hem parlat una mica de tot, de l´ època de l´any que passa la història, protagonistes principals, secundaris, el païs on va a parar en Bru, d´on ve, la llengua que es parla...
Finalment hem fet un crucigrama amb diferents noms que surten a la història.



Ens tornem a veure el proper 8 d´abril.
                                                      


                                                             

dimarts, 22 de desembre del 2015

"Quan el Pare Noel va caure del cel" i L´exprès Polar


Aquest és l´últim club de l´any i com que ja estem a Nadal llegirem uns llibres adients a aquestes festes. "Quan el Pare Noel va caure del cel"de Cornelia Funke  i "L´exprèss Polar"de Chris Van Allsburg. Segur que els agradarà




 Parlem una bona estona sobre el llibre anterior "Estimada iaia, la teva Susi"i en general els hi ha agradat, cadascun d´ells a llegit la carta que més gràcia els hi ha fet.
Mirem les dates en que escriu les cartes i ens adonem que posa mes 8, pensem una mica i deduïm que és agost, es clar la susi està de vacances amb els seus pares a unes illes greges i explica que van a la platja, que fa calor...... També descubrim com es diu la iaia  "MARIA". Si voleu saber-ho haureu de llegir el llibre.

Finalment per acabar els hi he escrit aquesta carta que ells m´hauran de contestar i ho fan entusiasmats.








Un llarg viatge ple d'amics i sorpreses

Un nen feliç té un amic que no creu en Santa Claus i es burla d'ell per pensar encara en aquestes ximpleries. El nen, cada any espera amb il·lusió l'arribada de l'ancià amb els regals i una vigília de Nadal li passa una cosa molt especial. Un gran tren amb destinació al Pol Nord espera davant de casa per portar-lo fins la terra nevada en què viu Santa Claus. Al tren s'ajuntarà amb un munt de nens amb els que farà amistat. En arribar al seu destí rebrà un regal molt especial que li recordarà sempre l'esperit nadalenc.

Aquest llibre té com a objectiu el que els nens sentin el Nadal més intensament si és possible i el seu missatge és clar: per molt gran que et facis, no has de perdre mai la il·lusió per la màgia i les coses fantàstiques. 'L'exprés polar' és una gran compra que aconseguirà amenitzar aquestes dates tan assenyalades.






Ara toca els més grans i també arriben entusiasmats i amb moltes ganes de parlar sobre el llibre que han llegit durant el mes "AIXÒ ÉS UN SECRET QUE NOMÉS SE JO".
Em comenten que quan han acabat de llegir el llibre s´han quedat una mica bocabadats perquè no s´esperaven aquest final. No us l´explicarem perquè ens agradaria molt recomanar-vos aquesta lectura. ha estat divertida i ara "ÉS UN SECRET QUE TAMBÉ SABEM NOSALTRES".
Després d´una bona estona de parlar els hi dono el proper llibre que hauran de llegir durant les vacances de nadal, "QUAN EL PARE NOEL VA CAURE DEL CEL" i comencem a llegir-lo tots junts.





Durant una tempesta terrible, el carro del Pare Noel s’estavella contra la Terra. Aquest accident permetrà al jove Ben conèixer Nicolau Bonjan, Pare Noel de professió, el qual li revela que el persegueix el Gran Consell del Nadal, un organisme dirigit per un Pare Noel dolent que està destruint tots els Pares Noel tradicionals. Però a Nicolau el preocupen ben poc aquestes minúcies. Amb el seu ren Espurnadestel, uns àngels i uns donyets peculiars, ja fa anys que s’ocupa de satisfer, com a mínim, els desitjos més autèntics d’alguns infants: els proporciona els regals que no es poden comprar amb diners. Farà alguna cosa el Pare Noel malvat per posar fi a la felicitat que ofereix Nicolau?















diumenge, 22 de novembre del 2015

"AIXÒ ÉS UN SECRET QUE NOMÉS SÉ JO" i " ESTIMADA IAIA , LA TEVA SUSI"



Aquest divendres, apostarem per una lectura una mica diferent  pels més petits, provàrem a llegir una novel·la curteta de butxaca,  " Estimada iaia, la teva Susi" de Christine-Nostlinger. A veure com anirà .....


Però també, parlem sobre la història de l' home del sac, primer de tot em llegit el llibre entre tots i després em tret les conclusions, tot i que encara no sabem que hi havia dins el sac d' aquell vell amb cara d' enfadat. Bé, potser eren pedres, roques, cames, ossos, llibres....... No ho sabem, el que si que sabem és que pesava molt.




Aquest libre tracta d'una nena que es diu Susi, un bon dia ella i els seus pares es van anar de vacances a una illa que es diu Issapyros situada a Grècia. La Susi cada dia escriu una carta a la seva avia.
El primer dia quan arrivàren allà, ella estava molt contenta perquè està esperant el seu amic, en Paul. Però quan ell arriba la Susi es va posar malalta i ell es fa amic d'una altra nena que es diu Anita, per aquest motiu la Susi s'enfada amb Paul perquè no li fa cas al final tot s'arregla i tornen a ser amics.




Als més grans llegiran pel proper mes " Això és un secret que només sé jo" d' Eulàlia Canals.
Però abans de començar a llegir -lo tots junts com fem sempre, trèiem les conclusions de la lectura anterior " CORALINE"

En general els a agradat, perque té intriga. Tot i que no han tingut temps de llegir-lo sencer. Em comenta algú que a vist la pel·lícula i que l´aconsella a qui no l' hagi vist. També comenta l' Asha, que quan el llegia, li venia al cap una sèrie que es diu "entre fantasmes". 

Els hi he llegit aquesta frase, que surt al llibre:
...va posar la mà sobre el pom de la porta, el va girar i per fi la porta es va obrir. Donava a un passadís obscur.
Ara fem anar la imaginació i cadascun diu que pot trobar en aquest passadís :

- Isaac... Un món estrany, un món al revés.
- Kinga... Un món de xuxes" xuxelandia"
- Asha ... Una biblioteca amb tots els llibres del món, on poguéssim ser els protagonistes i triar el final de la història.
- Maria ... Un túnel on al final tothom fos amic i tot anés bé.
- Irupé ... Un camí que ens portes a veure al futur, i així poder rectificar el que fem malament.
- Carla ... Una sala on trobéssim els resultats de tots els exàmens que haguéssim de fer.







      "Arribo a l'escola i trobo la porta oberta... La Dèlia no és al seu lloc al costat de la porta com sempre. Damunt de la taula hi ha el cafè amb llet sense tastar. Miro cap a les escales i, aleshores, la descobreixo estirada a terra. Al seu costat, hi ha un botó amb el gravat d'una serp, me'l poso a la butxaca i penso, no em pregunteu per què, que sóc a l'escenari d'un assassinat."


Aquest és el text de la contracoberta d' "Això és un secret que només sé jo", un relat excel·lent d'Eulàlia Canal (Granollers, 1963) il·lustrat per Zuzanna Celej i publicat el 2014 per Animallibres.

Les històries mai tenen un final...,
encara que els llibres
ens ho vulguin fer creure.
Les històries segueixen sempre,
ni acaben amb l'última pàgina
ni comencen amb la primera.
(Cornelia Funke, "Sang de tinta")

diumenge, 25 d’octubre del 2015

CORALINE I L'HOME DEL SAC



Aquest divendres 23 d´octubre, amb els més petits hem estat comentant le lectura " L' escola secreta de la Nasrin". Quan l' hem tornat a llegir em deien que és trist aquest llibre!, les nenes també han d' anar a l' escola!... Perque no volen que les nenes aprenguin? No pot ser que això existeixi! Feien cares, quan els he explicat que hi ha països que encara passa tot això.
Després d' una estona de diàleg hem començat a fer l' activitat, aquesta vegada em escrit secrets, perquè tothom en té de SECRETS.... a més els hem escrit amb la llengua de la Nasrin.
Ens ho hem passat molt bé, però no ha sigut
                                                  fàcil.








Amb els més grans hem comentat la lectura anterior "Oliver Twist". Majoritàriament els agradat, però també l' han trobat una mica trista, de fet la vida de l' Oliver ho va ser. Aprofitant aquesta lectura el he parlat del drets dels infants mitjançant la lectura del llibre PARA TODOS LOS NIÑOS. Us animo a llegir-lo, realment val la pena.
Para todos los niños           










Aprofitant que ja ens estem apropan a les dates de Tots Sants, els hi he buscat unes lectures adequades per l' època. Per als més petits "L' HOME DEL SAC" de Josep M. Jové i pels més grans " CORALINE" de Neil Gaiman.



Tot comença quan un nen veu una cosa sospitosa: un home vell i esquerp, posa, de tant en tant, un sac davant del portal de la seva casa, un casalot mig abandonat i inòspit.En la imaginació del nen es desvetllen els més obscurs temors i els fa saber a l'àvia. Aquesta comparteix els somnis del nen i l'ajuda a descobrir què hi ha darrere tota aquesta història del sac.
Premi Hospital sant Joan de Déu 2005




  Al pis nou de la família de la Coraline hi ha vint-i-una finestres i catorze portes. Tretze de les portes sobren i es tanquen. La catorze, no. Imaginat que lobres i la travesses. A laltra banda et trobes amb una casa idèntica on hi viuen uns pares clavats als teus. Al principi, les coses semblen fantàstiques.El me njar és millor, la caixa de joguines és plena dàngels de corda que volen per tota lhabitació, llibres amb il·lustracions que es deformen i fan pampallugues i uns pares que es desviuen per fer-te feliç. La Coraline, com lAlícia, però en clau de terror, sha introduït en el reflex emmirallat de la seva pròpia realitat. També hi ha altres nens atrapats allà, ànimes perdudes darrere els miralls. Haurà de lluitar de valent per salvar-los i alliberar-se delsnous pares, que la vigilen amb la mirada buida dun parell de botons negres.