dilluns, 11 d’abril de 2016

El desig de la Ruby




El desig de la Ruby.  Shirin Yim, Bridges


En una antiga ciutat de la Xina viu la Ruby. Ella és diferent de totes les nenes del seu temps. Enlloc de casar-se, està decidida a anar a la universitat, com fan els nens a casa seva. Un emotiu homenatge a la independència d'esperit, inspitrat en la biografia de l'àvia de l'autora. Un retrat d'una nena que s'esforça per ser millor i d'una família que recompensa la seva perseverança i el seu valor per afrontar reptes. La Ruby adora aprendre i lluitar per tenir iguals oportunitats que els nois: amb intel·ligència, integritat i confiança en si mateixa va commoure el seu avi, el patriarca savi de la família, per a que trenqués amb la tradició. Amb il·lustracions que captiven la cultura i la vida al detall de la Xina pre-revolucionària.




Hem llegit el llibre tots plegats i a estat molt bé,a l´arribar a l´última pàgina, l´Anna a fet un crit dient
 "AAAAH, JA SÉ QUIN ÉS EL DESIG DE LA RUBY, ANAR A LA UNIVERSITAT !"
I hagut una mica de rebombori, tots parlaven a l´hora i els he fet tancar els ulls i pensar un desig.
Quan ja estaven tots mes tranquils els he donat un full on hi havia unes lletre ben extranyes, però de seguida s´han adonat que eren lletres xineses i hem escrit els noms de cadascú.
A estat divertit.




La nena que només es va poder endur una cosa. Eulàlia Canal



La Lena té un problema molt gros i no sap com sortir-se’n. Què li pot regalar a la seva àvia que compleix 100 anys? Els seus companys de classe, i també Juli, el mestre, estan disposats a donar-li un bon grapat d’idees. Entre tots trobaran una solució molt original al seu neguit.


"Això que ara us explicaré és una història que va passa de veritat. Encara que costi de creure va passar."




Aquesta vegada la història era curteta i han volgut llegir el llibre tots plegats. A estat força interessant, perquè normalment amb els grans
 no el llegim tot sencer.
N´em parlat una bona estona i em estat pensat en quina cosa ens emportariem si ens passes el mateix.
El Martí s´emportaria "el plumeta"la seva mascota, l´Isaac el seu cavall, així no es cansaria si haguès d´anar a peu, la Carla diu que 
ella prefereix pendre menjar, l´Oscar el seu gos i l´Asha diu que 
el seu coixí. A més hem estat pensat i tambè escribint al mural maneres diferents de començar i acabar una història.


















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada